in the PONS Dictionary
I. disjoncter [disʒɔ͂kte] VB intr inf
2. disjoncter (débloquer):
-
- ausrasten inf
II. disjoncter [disʒɔ͂kte] VB trans ELEC
| je | disjoncte | |
|---|---|---|
| tu | disjonctes | |
| il/elle/on | disjoncte | |
| nous | disjonctons | |
| vous | disjonctez | |
| ils/elles | disjonctent |
| je | disjonctais | |
|---|---|---|
| tu | disjonctais | |
| il/elle/on | disjonctait | |
| nous | disjonctions | |
| vous | disjonctiez | |
| ils/elles | disjonctaient |
| je | disjonctai | |
|---|---|---|
| tu | disjonctas | |
| il/elle/on | disjoncta | |
| nous | disjonctâmes | |
| vous | disjonctâtes | |
| ils/elles | disjonctèrent |
| je | disjoncterai | |
|---|---|---|
| tu | disjoncteras | |
| il/elle/on | disjonctera | |
| nous | disjoncterons | |
| vous | disjoncterez | |
| ils/elles | disjoncteront |