in the PONS Dictionary
encager [ɑ͂kaʒe] VB trans
2. encager fig (enfermer):
- encager (personne)
-
| j' | encage | |
|---|---|---|
| tu | encages | |
| il/elle/on | encage | |
| nous | encageons | |
| vous | encagez | |
| ils/elles | encagent |
| j' | encageais | |
|---|---|---|
| tu | encageais | |
| il/elle/on | encageait | |
| nous | encagions | |
| vous | encagiez | |
| ils/elles | encageaient |
| j' | encageai | |
|---|---|---|
| tu | encageas | |
| il/elle/on | encagea | |
| nous | encageâmes | |
| vous | encageâtes | |
| ils/elles | encagèrent |
| j' | encagerai | |
|---|---|---|
| tu | encageras | |
| il/elle/on | encagera | |
| nous | encagerons | |
| vous | encagerez | |
| ils/elles | encageront |
No example sentences available
Try using a different entry.