in the PONS Dictionary
I. encombrer [ɑ͂kɔ͂bʀe] VB trans
1. encombrer (bloquer):
3. encombrer (s'amonceler sur):
| j' | encombre | |
|---|---|---|
| tu | encombres | |
| il/elle/on | encombre | |
| nous | encombrons | |
| vous | encombrez | |
| ils/elles | encombrent |
| j' | encombrais | |
|---|---|---|
| tu | encombrais | |
| il/elle/on | encombrait | |
| nous | encombrions | |
| vous | encombriez | |
| ils/elles | encombraient |
| j' | encombrai | |
|---|---|---|
| tu | encombras | |
| il/elle/on | encombra | |
| nous | encombrâmes | |
| vous | encombrâtes | |
| ils/elles | encombrèrent |
| j' | encombrerai | |
|---|---|---|
| tu | encombreras | |
| il/elle/on | encombrera | |
| nous | encombrerons | |
| vous | encombrerez | |
| ils/elles | encombreront |